Disney i la transmissió de valors sòcio-culturals als nens: anàlisi semiòtico-freqüencial de la recepció
La indústria Disney transmet valors sòcio-culturals a la audiència infantil, no solament a través de les seves produccions animades, sinó també a través de l'entrallat comercial que s'estén al llarg del cicle vital del producte. Mitjançant l'ús de disciplines com ara la Semiòtica i l'Anàlisi del Dis...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | Tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2004 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Lenguaje: | Catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:38021 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/38021 |
| Nivel de acceso: | Acceso abierto |
| Palabra clave: | Walt Disney Productions Dibuixos animats Dibuixos animats i infants |
| Sumario: | La indústria Disney transmet valors sòcio-culturals a la audiència infantil, no solament a través de les seves produccions animades, sinó també a través de l'entrallat comercial que s'estén al llarg del cicle vital del producte. Mitjançant l'ús de disciplines com ara la Semiòtica i l'Anàlisi del Discurs, i també amb l'aproximació etnogràfica a les audiències -avaluades estadísticament amb mètodes sociològics d'investigació-, l'autor proposa un recorregut (meta)textual de la interpretació de les audiències en els tres períodes de la vida cultural del producte, que es perllonga durant un any comercial. Una primera fase d'investigació l'anomenem «Fase de pre-Exposició», que s'estén quan la producció animada no es troba encara a les sales d'exhibició cinematogràfiques però que el desplegament del merchandising de la indústria s'ha ocupat de promocionar la seva existència en el conscient col·lectiu popular, i que per tant prepara l'audiència per a un primer moment de recepció on el ritual familiar d'acudir al cinema i d'altres actituts preparatòries de consum es fan evidents. Una segona fase l'anomenem «Fase d'Exposició», i ve determinada per l'exhibició del producte cultural, la pel·lícula a les sales cinematogràfiques. És la part on es fa més evident l'activitat interpretativa dels valors manats pel missatge emès, i quan l'anàlisi semiòtic-narratiu es trona més exhaustiu de cara a determinar de la forma més obkectiva possible quins són aquests valors, sense caure en cap crítica ideològica de l'investigador. També s'escomet un segon passi d'enquestes amb la interpretació de l'audiència d'aquests valors en aquest moment del procés. La tercera fase l'anomenem «Fase de post-Exposició», i abarca des de l'exclusió de la producció de les sales cinematogràfiques fins al seu reciclatge en altres formes de consum cultural com ara l'adquisició del producte en vídeo o DVD als video-clubs i comerços. En aquesta fase es valora un consum diferent i la permanència i transformació dels valors aprehesos al llarg del temps , i també el producte d'una semiosi il·limitada de caràcter peircià en relacionar o confondre aquests valors amb altres de produccions anteriors, immanents en llurs respectius cicles de vida. Així mateix, i sempre sota el prisma de la Semiòtica Social, hom valora la possibilitat de l'enllaç entre interpretació i conducta. Amb la integració de les esmentades disciplines qualitatives i quantitatives i la investigació empírica de les audiències -mitjançant l'acarament dels resultats de les enquestes que ens proporciona el programa informàtic SPSS -, l'autor es proposa establir els bastions que configurin la pedra anglar de la Semiòtica de la Comunicació de Masses, un mètode científic vàlid per analitzar qualsevol producte cultural des del punt de vista simbòlic, amb i desde la interpretació de les audiències. |
|---|