Crisi ecològica i perspectives d'emancipació. Consideracions filosòfiques sobre el fre d'emergència
En aquest text reflexiono al voltant de la concepció, els horitzons, el discurs i l'estratègia per l'emancipació en un context de crisi ecològica i col·lapse ecosocial. Partint de nocions de la teoria crítica, del marxisme antiprogressista de Walter Benjamin i d'aportacions de l'ecosocialisme, l'eco...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | Master's thesis |
| Publication date: | 2020 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | Catalan |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:236983 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/236983 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Ecologia Ecologia política Ecologisme Ecofeminisme Dones i medi ambient Ciències ambientals Medi ambient Crisi ecològica Emancipació Ecosocialisme Col·lapse Revolució Decreixement Crisis ecológica Emancipación Ecosocialismo Ecofeminismo Colapso Revolución Decrecimiento Ecological crisi Emancipation Ecosocialism Ecofeminism Collapse Revolution Degrowth |
| Summary: | En aquest text reflexiono al voltant de la concepció, els horitzons, el discurs i l'estratègia per l'emancipació en un context de crisi ecològica i col·lapse ecosocial. Partint de nocions de la teoria crítica, del marxisme antiprogressista de Walter Benjamin i d'aportacions de l'ecosocialisme, l'ecofeminisme i el decreixentisme, defenso que cal desenvolupar una concepció no progressista de l'emancipació i la història des de la dialèctica materialista. Pel que fa als horitzons, argumento la necessitat i la possibilitat de plantejar-nos el futur i l'emancipació en clau de subsistència, tot posant en diàleg la teoria de l'alienació de Karl Marx i la perspectiva ecofeminista de subsistència de Maria Mies. Respecte el discurs, desenvolupo una crítica a l'optimisme reformista de certs corrents de l'ecologisme partidaris del Green New Deal i, a partir d'idees d'Slavoj Zizek, Terry Eagleton i Jorge Riechmann, defenso la construcció d'una esperança pessimista. Per últim, faig una crítica a les estratègies espontaneistes i localistes del corrent col·lapsista, apuntant cap a la necessitat de crear un subjecte revolucionari capaç de dirigir una contracció global d'emergència. |
|---|