Lingüística i ciències de la comunicació: sociocomplexitat com a perspectiva integradora
La perspectiva de la “complexitat” pot ser positiva i molt útil per a la teoria de la lingüística perquè es desvia de: a) la idea que el coneixement o el significat pot existir sense un ésser que el produeixi, b) la visió fragmentària i reduccionista de la realitat i les seves imatges massa orientad...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | Capítulo de libro |
| Estado: | Published version |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/136201 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/136201 |
| Nivel de acceso: | Acceso abierto |
| Palabra clave: | Complexitat (Filosofia) Sociolingüística Comunicació Llenguatge i llengües Educació emocional Emocions Socialització |
| Sumario: | La perspectiva de la “complexitat” pot ser positiva i molt útil per a la teoria de la lingüística perquè es desvia de: a) la idea que el coneixement o el significat pot existir sense un ésser que el produeixi, b) la visió fragmentària i reduccionista de la realitat i les seves imatges massa orientades mecànicament, c) els models de causalitat “lineal”, d) la tendència a dicotomitzar les categories sobre la realitat, e) el principi aristotèlic del tercer exclòs (lògica binària: si alguna cosa és aquí no és allà), f) la desaparició de la ment en algunes ciències socials “superiors”, g) un enfocament inadequat de les relacions entre el tot i les seves parts, i h) una perspectiva de la creativitat massa basada en la lògica i no en la intuïció “artística” i la imaginació en la ciència. |
|---|