Sesgos cognitivos en los trastornos psicóticos: Implicaciones clínicas y abordaje terapéutico

El model cognitiu de la psicosi planteja que les persones amb esquizofrènia tendeixen a presentar diferents biaixos cognitius que tenen un paper central en els processos d’avaluació, raonament i metacognició que donen lloc a la formació i manteniment dels deliris. Aquesta tesi té com objectiu caract...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Ahuir Pérez, Maribel
Tipo de documento: Tese de doutorado
Estado:Published version
Data de publicação:2020
País:España
Recursos:CBUC, CESCA
Repositório:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/671031
Acesso em linha:http://hdl.handle.net/10803/671031
Nível de acesso:Acesso aberto
Palavra-chave:Psicosi
Psicosis
Psychosis
Biaixos cognitius
Sesgos cognitivos
Cognitive biases
Ciències de la Salut
616.89
Descrição
Resumo:El model cognitiu de la psicosi planteja que les persones amb esquizofrènia tendeixen a presentar diferents biaixos cognitius que tenen un paper central en els processos d’avaluació, raonament i metacognició que donen lloc a la formació i manteniment dels deliris. Aquesta tesi té com objectiu caracteritzar la rellevància dels biaixos cognitius en la psicosi. S’avalua la seva presència i intensitat, així com la seva relació amb símptomes psicòtics positius i negatius, símptomes depressius i funcionalitat, en tres mostres de participants: un grup de pacients amb psicosi d’inici recent (N = 43), un grup de pacients crònics amb esquizofrènia (N = 63) i un grup no clínic format per adolescents sans (N=45). Per avaluar els biaixos cognitius es va utilitzar l’escala CBQ (Cognitive Biases Questionnaire) en les tres mostres. En la mostra clínica es va utilitzar l’escala PANSS i l’escala Calgary per mesurar els símptomes psicòtics i depressius respectivament. A la mostra de subjectes sans es va utilitzar l’escala d’experiències psíquiques CAPE-42 per mesurar experiències de tipus psicòtic positives, negatives i símptomes depressius. L’associació entre biaixos cognitius i psicopatologia es va analitzar mitjançant anàlisi de regressió múltiple. Com a conclusió general es va obtenir que els biaixos cognitius contribueixen a l’expressió dels símptomes positius i depressius en persones amb psicosi i subjectes sans. D’altra banda també s’estudia la modificació dels biaixos cognitius mitjançant el programa d’entrenament metacognitiu (EMC) grupal de Moritz en comparació a un grup psicoeducatiu, en un grup de pacients amb psicosi d’inici recent. Així mateix es planteja si l’ordre d’administració dels tractaments influeix en els resultats. La mostra d’estudi va estar formada per 49 pacients estables amb psicosi d’inici recent aleatoritzats en dos seqüències diferents d’intervencions: EMC + psicoeducació vs psicoeducació + EMC. Es van avaluar biaixos cognitius, símptomes psicopatològics, insight cognitiu i funcionament. Respecte als resultats, els biaixos cognitius i els símptomes depressius van millorar amb les dues intervencions grupals, sense efectes diferencials entre les dues seqüències. Es conclou que el EMC i la psicoeducació són útils per millorar els biaixos cognitius i els símptomes depressius en la psicosi d’inici recent.