Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924)
[cat] La Mancomunitat fou el primer pas en la recuperació de l'autogovern de Catalunya, a l'època contemporània. Això es produeix en un període de profunda transformació de les societats industrials europees, i en rebé l'influéncia. Inspirat en les teories organicistes, la seva acció de govern s’est...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | Doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication date: | 1993 |
| Country: | España |
| Institution: | Universidad de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/43001 |
| Online Access: | https://hdl.handle.net/2445/43001 http://hdl.handle.net/10803/32207 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Catalunya. Mancomunitat Política sanitària Catalunya Medical policy Catalonia Segle XX 20th century |
| _version_ | 1878735492210491392 |
|---|---|
| author | Sabaté i Casellas, Ferran |
| author_browse | Sabaté i Casellas, Ferran |
| author_facet | Sabaté i Casellas, Ferran |
| author_role | author |
| collection | Dipòsit Digital de la UB |
| description | [cat] La Mancomunitat fou el primer pas en la recuperació de l'autogovern de Catalunya, a l'època contemporània. Això es produeix en un període de profunda transformació de les societats industrials europees, i en rebé l'influéncia. Inspirat en les teories organicistes, la seva acció de govern s’estructura en tres àrees: cultural, econòmica i social. Les dues primeres ja han estat estudiades; la darrera constitueix l'àmbit de la nostra recerca. La Beneficència tradicional es transforma en la Seguretat Social, amb la participació dels poders públics. La Mancomunitat convertí els antics manicomis i incuses en moderns hospitals psiquiàtrics i tocoginecològics, amb funcions assistencials, docents i investigadores. Establí la regionalització dels serveis sanitaris i la comarcalització hospitalària. Relligà l'atenció social amb la sanitària. Definí els tres nivells de l'assistència: primari, secundari i terciari. En aquest àmbit, es palesa l'influencia francesa. La Sanitat Pública, inspirada en el model anglosaxó, passa de l'actitud defensiva a l'ofensiva, com a instrument de lluita contra els flagells predominants: pal.ludisme, tuberculosi, malalties de transmissió hídrica, goll endèmic, mortalitat infantil, etc. Es descobreix el valor econòmic de la salut. S'estableix la separació entre el finançament i la provisió de l'atenció sanitària. La Mancomunitat tingué un paper actiu en la formació sanitària de la població i dels professionals, així com en la recerca biològica. Cal assenyalar entre d’altres, l’educació sanitària, la promoció esportiva, la formació d'infermeres o el suport a la recerca en psicologia o fisiologia. També foren pioners en l'estudi de la salut laboral i de la higiene i la seguretat en el treball. En el camp social, s'inclinaren pel model germànic, de tipus mixt, és a dir, amb responsabilitat compartida entre les administracions públiques, les forces del treball i les organitzacions professionals. Aquest sistema es basava en la llibertat individual, l'autonomia professional i la solidaritat social, cosa que diferia del centralisme, el burocratisme i l’estatisme predominants a l’Espanya de llavors. En resum, la Mancomunitat representà un avenç qualitatiu i quantitatiu molt important en la incorporació de Catalunya al grup de pobles més civilitzats i la seva influència s'estén fins als nostres dies. |
| eu_rights_str_mv | openAccess |
| format | doctoralThesis |
| id | ES_7dc06e9998263a2cbda1d2d3cb63ce7c |
| institution | Universidad de Barcelona |
| instname_str | Universidad de Barcelona |
| network_acronym_str | ES |
| network_name_str | España |
| oai_identifier_str | oai:diposit.ub.edu:2445/43001 |
| publishDate | 1993 |
| publishDateSort | 1993 |
| publisher | Universitat de Barcelona |
| publisherStr | Universitat de Barcelona |
| reponame_str | Dipòsit Digital de la UB |
| spelling | Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) Sabaté i Casellas, Ferran Catalunya. Mancomunitat Política sanitària Catalunya Medical policy Catalonia Segle XX 20th century [cat] La Mancomunitat fou el primer pas en la recuperació de l'autogovern de Catalunya, a l'època contemporània. Això es produeix en un període de profunda transformació de les societats industrials europees, i en rebé l'influéncia. Inspirat en les teories organicistes, la seva acció de govern s’estructura en tres àrees: cultural, econòmica i social. Les dues primeres ja han estat estudiades; la darrera constitueix l'àmbit de la nostra recerca. La Beneficència tradicional es transforma en la Seguretat Social, amb la participació dels poders públics. La Mancomunitat convertí els antics manicomis i incuses en moderns hospitals psiquiàtrics i tocoginecològics, amb funcions assistencials, docents i investigadores. Establí la regionalització dels serveis sanitaris i la comarcalització hospitalària. Relligà l'atenció social amb la sanitària. Definí els tres nivells de l'assistència: primari, secundari i terciari. En aquest àmbit, es palesa l'influencia francesa. La Sanitat Pública, inspirada en el model anglosaxó, passa de l'actitud defensiva a l'ofensiva, com a instrument de lluita contra els flagells predominants: pal.ludisme, tuberculosi, malalties de transmissió hídrica, goll endèmic, mortalitat infantil, etc. Es descobreix el valor econòmic de la salut. S'estableix la separació entre el finançament i la provisió de l'atenció sanitària. La Mancomunitat tingué un paper actiu en la formació sanitària de la població i dels professionals, així com en la recerca biològica. Cal assenyalar entre d’altres, l’educació sanitària, la promoció esportiva, la formació d'infermeres o el suport a la recerca en psicologia o fisiologia. També foren pioners en l'estudi de la salut laboral i de la higiene i la seguretat en el treball. En el camp social, s'inclinaren pel model germànic, de tipus mixt, és a dir, amb responsabilitat compartida entre les administracions públiques, les forces del treball i les organitzacions professionals. Aquest sistema es basava en la llibertat individual, l'autonomia professional i la solidaritat social, cosa que diferia del centralisme, el burocratisme i l’estatisme predominants a l’Espanya de llavors. En resum, la Mancomunitat representà un avenç qualitatiu i quantitatiu molt important en la incorporació de Catalunya al grup de pobles més civilitzats i la seva influència s'estén fins als nostres dies. [eng] The “Mancomunitat” (1914-1924), was the first step in the recovery of the self-government in Catalonia at the Contemporary age. This happened in a period of deep changes in the European industrial societies, and it got their influx. Influenced by the organicist social theories, the Catalan government was structured in three major areas: cultural, economical and social. The last has be en the object of our study. The traditional charity was transformed in the modern Social Security with the participation of public administrations. The “Mancomunitat” transformed the old and insane asylum and foundling hospitals in modern and open centres, with teaching and research functions. Also has established a regional health division, connected the social and sanitary care, and established three levels of care (primary, secondary and tertiary). In these subjects, it is manifest the influence of French "public assistance”. The public health, inspired by the English model, moved from the cure to the prevention, in the field of malaria, tuberculosis, water-born diseases, infant mortality, etc., was discovered the economical value of health. Then, was established the separation between financing and provision of care. The “Mancomunitat” became very active in the field of health education, addressed to the citizens but also to the professionals, as well as in the biological research. In this area, were significant the efforts in physiology, psychology, etc., and some important contributions were made in the field of medicine and labour hygiene. The German model was chosen for the social security system. It has shared the accountability between the public administration, the labour and the professional organizations. It was based on the individual liberty, professional autonomy and social solidarity. Our study shows the positive social impact of regional self-government, because it was very near to the real needs of the people. Universitat de Barcelona https://hdl.handle.net/2445/43001 http://hdl.handle.net/10803/32207 |
| spellingShingle | Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) Sabaté i Casellas, Ferran Catalunya. Mancomunitat Política sanitària Catalunya Medical policy Catalonia Segle XX 20th century |
| status_str | publishedVersion |
| title | Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) |
| title_full | Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) |
| title_fullStr | Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) |
| title_full_unstemmed | Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) |
| title_short | Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) |
| title_sort | Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) |
| topic | Catalunya. Mancomunitat Política sanitària Catalunya Medical policy Catalonia Segle XX 20th century |
| topic_facet | Catalunya. Mancomunitat Política sanitària Catalunya Medical policy Catalonia Segle XX 20th century |
| url | https://hdl.handle.net/2445/43001 http://hdl.handle.net/10803/32207 |