El llenguatge dramàtic de Joan Puig i Ferreter
Aquesta tesi estudia el llenguatge dramàtic de Joan Puig i Ferreter (1882-1956). Amb aquest objectiu hem elaborat el vocabulari de les obres teatrals de l'autor, i l'anàlisi i caracterització d'aquest vocabulari. La seva producció literària i, doncs, la dramàtica, s'inscriu en el primer terç del seg...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | Doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication date: | 2017 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/667002 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/667002 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Puig i Ferreter Literatura catalana Lexicologia Catalan literature Lexicology Arts i humanitats 8 80 81 82 |
| Summary: | Aquesta tesi estudia el llenguatge dramàtic de Joan Puig i Ferreter (1882-1956). Amb aquest objectiu hem elaborat el vocabulari de les obres teatrals de l'autor, i l'anàlisi i caracterització d'aquest vocabulari. La seva producció literària i, doncs, la dramàtica, s'inscriu en el primer terç del segle XX, un període de crisi i de canvi, perquè els models de llengua floralescos, propis de la Renaixença, semblen definitivament superats, i els escriptors com Puig i Ferreter es van haver d'esforçar a trobar un to i un estil de llengua moderns adequats als nous temes i tractaments, perquè en aquell moment no hi havia un estàndard literari compartit. L'estudi de la llengua de Puig i Ferreter ens ha permès seguir, a banda de l’interès que té per ella mateixa, aquest procés que mena a la consolidació del model general de català literari que comença a cristal·litzar cap a la tercera dècada del segle XX. Puig va ser tractat des de la seva irrupció en l’escena catalana com un autor singular a l'època pels seus plantejaments dramàtics agosarats, que no van deixar ningú indiferent. Per això ha estat de gran interès per a nosaltres analitzar i descriure l’expressió lingüística d’aquest autor, per mitjà de la qual els elements renovadors que esmentàvem anteriorment s'han manifestat en la seva obra. Els exemplars de les obres han estat sotmesos a un escaneig electrònic i s’ha passat d’una llista de formes a una llista de lemes. I, a partir del lemari, de la variació d’ocurrències al llarg de les obres i de l’estudi dels manlleus, arcaismes, cultismes estilístics, col·loquialismes i mots dialectals camptarragonins, hem arribat a les conclusions: Puig va assumir progressivament el nou model de llengua; pel que fa a l’estil, com ell mateix confessa, als quaranta anys va haver de tornar a aprendre a escriure. |
|---|