Zum Arbeitsbegriff bei Rusiñol und Hegel
Partint d'una lectura aprofundida de les primeres rèpliques de L'Hèroe (1903) de Santiago Rusiñol es posen en relleu dues nocions morfològicament distintes del treball: «el treballar» i «treball». Amb la caracterització contrastiva d'ambdues al llarg de la peça, el que a primera vista podria semblar...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | Artigo |
| Data de publicação: | 1999 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | Alemão |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:175778 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/175778 |
| Nível de acesso: | Acesso aberto |
| Palavra-chave: | Rusiñol, Santiago, Hegel, Georg Wilhelm Friedrich, Treball |
| Resumo: | Partint d'una lectura aprofundida de les primeres rèpliques de L'Hèroe (1903) de Santiago Rusiñol es posen en relleu dues nocions morfològicament distintes del treball: «el treballar» i «treball». Amb la caracterització contrastiva d'ambdues al llarg de la peça, el que a primera vista podria semblar una diferència merament formal mostra ésser una clara collisió ideològica: d'una banda «el treballar» com a alliberació i autorealització, de l'altra «treball» com a supressió i explotació. Aquesta col·lisió no tan sols determina la percepció de l'espai i del temps dins de l'obra, sinó que a més a més està al fons mateix del conflicte dramàtic, estructurant així la dinàmica de tota la peça. Finalment, comparant aquesta dinàmica amb la concepció dialèctica del treball de Hegel i la contraposició de Marx, es descobreix un sorprenent paral·lelisme entre aquestes actituds i la de Rusiñol: mentre que Anton representa el model optimista hegelià, Carme i Joan interpreten el paper més aviat pessimista de Marx |
|---|