Disseny + <Ecologia>. Cultivar escenaris formatius per a pràctiques del disseny més sostenibles
La presència limitada i naïf del pensament ecològic en amplis debats públics amenaça els sistemes de vida humana i no-humana arreu del planeta. És així especialment en el camp del disseny, una pràctica creativa que, des dels inicis del seu ensenyament formal universitari al segle XIX, ha estat preem...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | Dissertação de mestrado |
| Data de publicação: | 2024 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositório: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/150668 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10609/150668 |
| Nível de acesso: | Acesso aberto |
| Palavra-chave: | disseny sostenible ecologia educació en disseny crítica del disseny postnaturalesa Sustainable design -- FMDP Disseny sostenible -- TFM |
| Resumo: | La presència limitada i naïf del pensament ecològic en amplis debats públics amenaça els sistemes de vida humana i no-humana arreu del planeta. És així especialment en el camp del disseny, una pràctica creativa que, des dels inicis del seu ensenyament formal universitari al segle XIX, ha estat preeminentment basada en la disciplina, és a dir, en coneixements, teories, metodologies i conceptes especialitzats. Tot i que en els últims anys hem assistit a la dissolució de moltes d'aquestes fronteres disciplinàries i conceptuals, la formació universitària del disseny sovint encara no integra les implicacions ecològiques de la pràctica del disseny a escala planetària. Així ho demostra una Rapid Practice Review conduïda el 2023 pel Cities Research Institute de la Griffith University de Brisbane que conclou que la majoria d'iniciatives formatives en el camp del disseny sostenible se centren en la reducció incremental dels impactes ecològics sense abordar les causes profundes dels problemes ambientals ni fomentar un canvi radical en els paradigmes de disseny. Aquest treball se situa a la intersecció del disseny, l'ecologia i la pedagogia amb l'objectiu d'aconseguir que les pràctiques formatives del disseny puguin contribuir a l'establiment de nous mons d'empatia i coexistència: no des d'un pretès realisme descriptiu, sinó des de les potencialitats de la metàfora, inventant noves narratives lluny de les lògiques antropocèntriques que posen en perill el futur interespècie. |
|---|